(Pollença, 1848-Barcelona, 1916). Nascut a Pollença, desenvolupà una important tasca literària i política a Barcelona. En literatura, destaca principalment com a autor de romaços hsitòrics. Després de ser guardonat tres vegades amb l'Englantina als Jocs Florals, va ser proclamat Mestre en Gai Saber. Per altra banda, també escriu algunes obres de teatre, com ara Cor de roure (1869), Garraf (1892), Un de tants (1896) i La filla del segador (1914). Com a polític, du a terme una intensa activitat catalanista; participa en la redacció de les Bases de Manresa, presideix el Centre Excursionista de Catalunya i l'Ateneu Barcelonès. Participa en la propagació del Diccionari de la Llengua Catalana de Mn. Antoni Maria Alcover, entre altres actes públics. Pollença el nomenà Fill Il·lustre l'any 1900.