L E P R O M E N E U R

Aquella foscor dolça que t'empara l'ull.
I mires benigne l'engany que et sembra
astorat,
davant l'escorça del dia que passa
com una serp en temps de muda.
Pell morta.
T'enginyes una ullada que saps externa
i t'empeltes els gestos de fuga altiva.

A la plaça t'han vist passar incert,
estampa del furtiu que sap dreceres.